1991-92

La temporada comença amb una nova etapa en les banquetes. Al club arriba Manuel "Manu" Moreno, entrenador procedent del Taugrés. Procedent de Màlaga arriba l'escorta de Tenerife Carlos Elejabeitia, que malgrat haver-se format a les illes havia disputat tota la seua carrera professional en Mayoral Màlaga. No van ser els únics a arribar a l'equip, ja que del planter pujava Javi Viguer. A més, una altra incorporació d'importància, la d'Alfredo Fabón, aler procendente del CAI Zaragoza.

La columna vertebral de l'equip continuava en la tercera temporada de jugadors tan importants com Salva Díez i José Luis "Indio" Díaz, base i escorta titulars de l'equip. Per dins, també continuava la parella interior "de campanetes" amb Brad Branson i Larry Micheaux, en la quarta de 6 temporades de Branson i la segona de tres de Micheaux. Aquesta seria, a més, l'última de les temporades d'un històric, Sergio Coterón, que abandonaria la disciplina del Pamesa València rumb al Gran Canària de la Primera Divisió.

Malgrat les bones sensacions que transmet l'equip, no estem davant un any d'enormes resultats, però sí de moments significatius. Per exemple, aquell en el qual Salva Díez estableix el rècord d'assistències en un partit d'un jugador del Valencia Basket. És el 14 de desembre de 1991, quan en la victòria 63-58, el base aconsegueix la màgica xifra de 15 passes de canastra davant l'equip liderat pel mateix Joan "Chichi" Creus.

O les victòries a la Fonteta davant els grans de la Lliga, com per exemple el partit amb dues pròrrogues davant Montigalá Joventut, en la qual Larry Michaeux va acumular 26 punts i 17 rebots jugant els 50 minuts que va durar la trobada. No va ser l'únic a mossegar la pols. També van caure el Real Madrid de Biriukov, Mark Simpson i Ricky Brown per 78-73 amb 32 punts de "Indio" Díaz, i fins i tot l'FC Barcelona, liderat pel mateix Epi, que va caure a la Fonteta per 79-70 en una altra exhibició de Díaz, autor de 28 punts amb excel·lents percentatges.

No obstant això, els bons resultats contra els equips grans no van permetre arribar a Europa, i l'equip es quedava, una vegada més, a les portes en quedar en la novena posició en l'ACB.